Zhuijiayu

Sabiem que anar a aquest poble no ens deixaria indiferents, pero no sabiem fins a quin punt!!

La primera sorpresa va ser el transport. Per anar a Zhuijiayu no hi ha transport directe... vam agafar un tren des de Taian (1h) fins a Jinan. Pero allo mes que un tren era una llauna de sardines. Vam anar tot el trajecte de peu a la plataforma entre vagons, aixo si, no teniem por de caure perque teniem xinessos empegats per tot arreu!!! De fet la revisora empenyia la gent (igual que nosaltres empenyem la roba per a que entri en la motxilla lultim dia de colonies) a saco... amb les maletes, als vells, als joves... apretava i apretava i quan pensaves que era impossible que capigues ningu mes... ale!! 10 xinos mes!!! ASPACTACULAR!!

Un cop a Jinan, laventura nomes acabava de comencar! Vam agafar un bus que ens portava a un poble que es deia Mingshui! (1h30) Tot estava controlat fins que vam baixar... al mig de lautovia!!!! sisi... la parada era alla, al mig de la carretera...i el poble ni pajolera idea don era!!! Per sort algu mes havia baixat en aquell lloc deixat de la ma de Deu i ens va indicar que uns metres mes enlla parava un bus urba que anava al centre de Mingshui!

Finalment, des de Migshui vam agafar un taxi (25 yuanes) que ens va portar al nostre estimat Zhuijiayu! La primera impressio va ser bucolica... un poble molt petit (30habitants maximissim!) a diferencia de la resta del que haviem vist, amb les cases de fang, enmurallat i quatre vellets esperantnos, pollastres per tot arreu, un temple a dalt duna muntanyeta amb un ermitanyo... molt senzill, tranquil i acollidor... FANTASTIC! Alla vam dormir i menjar i ens van tractar com a reis!! Aixo si, sense aigua corrent, ni calefaccio, ni res semblant!!